A 30 de Juny, 26 estudiants (11 dones, 15 homes) tenen obert expedient disciplinari pel rector de la UAB. Divuit en relació als fets de la Junta Permanent de Lletres (dies 29, 30 de juny o els dos); set pel consell de Govern del 18 d’abril i una persona acusada dels tres dies.
Un procediment irregular. El procediment dels expedients no ha respectat ni tan sols les mínimes garanties previstes en el Reglament Franquista de 1954. Els expedients han estat remesos sense donar audiència prèvia als acusats, sense una descripció individualitzada de les acusacions, així com tampoc aporten les suposades proves incriminatòries.
Al contrari. S’han tramitat 26 expedients totalment estandarditzats. Tots tenen la mateixa estructura i redacció: descripció genèrica i impersonal dels fets. A continuació, s’atribueix la comissió d’una o dues faltes greus: de manifestació contra la institució i de probitat[1]. L’acusació no conté cap detall de la conducta concreta de l’individu en qüestió i no aporta més proves que el relat dels fets realitzat per la institució implicada i “proves videogràfiques” que no s’han facilitat en cap moment. Els càstigs vinculats a aquestes faltes són “la inhabilitació temporal o perpètua per a cursar estudis en tots els centres docents, expulsió temporal o perpètua dels centres del Districte Universitari o del Centre” (Reglament 1954).
Les persones expedientades. Tots els expedients han caigut sobre estudiants organitzatzs en les assemblees: de Filosofia i Lletres, Polítiques, Psicologia, Ciències, Econòmicas i Tercer Cicle. L’Assemblea de Lletres conta amb 18 expedients. De les deu persones que van signar la impugnació de la Junta Permanent i van demanar la mediació del Síndic de Greuges, set han rebut un expedient disciplinari.
Dotze de les 26 persones, a més de militar en les assemblees, pertanyen a organitzacions estudiantils oposades a la implementació del Procés de Bolonya: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC, deu expedientats inclosa la portaveu), Estudiantes En Lluita (un expedient), Estudiants de Corrent Roig (un expedient). Així mateix, 19 de les 26 persones formades expedient són representants estudiantils electes per als òrgans de govern de la UAB: cinc són claustrals i setze membres de Junta de Facultat. També estan inclosos en el pack d’expedientats els i les portaveus del Comitè de Vaga del 6M, de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), del SEPC i de l’Assemblea de Lletres.
L’obertura dels expedients, casualment coincideix amb el final de curs i en el moment clau escollit per a l’aprovació dels plans d’estudi que liquiden les diplomatures i llicenciatures: juliol i setembre. És a dir, els mesos estrella de la participació estudiantil com tothom sap.
Estem davant un esperpèntic abús de poder amb una clara finalitat de repressió política contra els estudiants que han sostingut una lluita constant des de març arran de l’aprovació del Reial decret de Graus. Estudiants que han continuat treballant les mobilitzacions que es van iniciar en el 2001 per tota la comunitat universitària (PAS, PDI, estudiants i fins i tot rectors). La diferència avui és que bona part dels equips de govern han oblidat el que van dir llavors al PP. La diferència és que feia anys que la UAB no coneixia un moviment estudiantil amb aquesta constància i complexitat de discurs, amb capacitat per a aglutinar fins i tot al part del PAS i del PDI en el Comitè de Vaga del 6M.
Mentre alguns intenten desqualificar i difamar les mobilitzacions per “tardanes”, “per no estar articulades institucionalment” o fins i tot “per mancar de reivindicacions clares” al mateix temps que tergiversen i menyspreuen les peticions de les assemblees… Cada vegada més professors i treballadors, dintre i fora del Principat de Catalunya, s’estan implicant en la lluita contra un model universitari que també els és lesiu com treballadors, investigadors i docents.
Les reivindicacions i discurs dels estudiants són clares, legítimes i estan articulades institucionalment. Proves d’això: l’èxit aclaparador de les candidatures de les assemblees en les eleccions de Junta de Facultat; la impugnació de la Junta Permanent de Lletres; la sol·licitud de mediació al Síndic de Greuges (Defensor de l’Estudiant), la sol·licitud de presència d’una delegació del Comitè de Vaga en el Consell de Govern previ a la vaga del 6 de Març per a la presentació de les reivindicacions, denegada per cert-….
No obstant això, la resposta de l’Equip de Govern i del “Gabinet de Crisi” del 4 Març (els quals van decidir cridar als Mossos’d Esquadra contra els estudiantes de dintre i de fora de la facultat de lletres) ha estat invariable: política de fets consumats, incompliment dels seus propis reglaments interns, a més de l’agressió física, verbal, la difamació, la censura contra els estudiants, i amenaça als tancats i, ara, expedients disciplinaris. L’equip de govern nega la realitat al no reconèixer l’existència d’una discrepància política oberta. No obstant això, els expedients disciplinaris reflecteixen una clara voluntat de fer callar a un conjunt de persones escollides com caps de turc per a generar el conegut efecte disciplinari que tenen aquest tipus de mesures.
Estan molt equivocats i equivocades els quals creen que així es para la resistència estudiantil o se soluciona un problema polític. Deia Lluís Ferrer (rector de la UAB) que les reivindicacions de la tancada del dia 4 eren inassumibles, entre elles, la de congelar l’aplicació de la LOU. Tan inimaginable pot ser com el recent anunci de no voler complir l‘acord que garanteix als universitaris de Catalunya rebre formació universitària en la seva llengua, el català. Sembla que l’autonomia universitària i l’esperit crític no s’apliquen sinó amb criteris de mercat (no socials ni d’interès públic). No en va, diverses intervencions en el Consell de Govern post-mossos d’esquadra, no van lamentar la falta de diàleg o els ferits…, sinó que van mostrar profunda preocupació per la com afectaria el succés a la imatge de la UAB per a captar nous clients -perdó, estudiants-. Els més de cinquanta ferits de la càrrega del 4 de març encara esperen respostes i depuració de responsabilitats. Això no mereix ni una sola paraula ni mesura per part de l’Equip de Govern. La imatge d’ordre garantida per la, cada vegada més normalitzada, presència de Mossos’d Esquadra de paisà o d’uniforme per a protegir als òrgans de govern dels estudiants ha de ser idònia per a la captació i formació superior dels homes i dones del futur.
Tal com cridaven els estudiants quan eren copejats pels Mossos: “trenta anys després i aqui no ha canviat res”.
Pots col·laborar i donar suport als estudiants expedientats signant el manifest anticriminaltizació, enviant cartes als diaris, trucant a la ràdio i explicant a tots els teus amics i coneguts amb quins mètodes estan reformant la universitat i les nostres reivindicacions.
[1] [s. XIV; del ll.
probitas, -atis, íd.].
f ÈTIC Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat. Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
COMUNICAT DE SUPORT D\’AGIR
